Dormir a l’hospital: quines intervencions no farmacològiques tenen més evidència?
El son hospitalari té moltes causes i cap recurs funciona per a tothom. L’evidència apunta a combinar organització nocturna, confort i mesures ambientals personalitzades sense ajornar cures necessàries.
Dormir bé durant un ingrés no depèn només del silenci. El dolor, la falta d’aire, la preocupació, els horaris clínics, la llum, les alarmes i una habitació desconeguda poden fragmentar la nit. Per això, preguntar quin únic recurs «funciona millor» —un antifaç, música o apagar els llums— simplifica massa el problema.
La recerca apunta en una altra direcció: protegir el son exigeix combinar mesures, adaptar-les a cada pacient i mantenir sempre la prioritat clínica.
Què ens permet afirmar l’evidència?
Les revisions més àmplies descriuen resultats prometedors, sobretot en la qualitat del son percebuda pel pacient. Tanmateix, els estudis utilitzen intervencions i instruments de mesura molt diferents, i sovint tenen mostres petites o risc de biaix. La revisió de 2024 d’Acharya i col·laboradors va incloure 59 estudis i va concloure que el problema és multifactorial: una sola actuació difícilment respon a totes les causes.
Això obliga a separar dues idees. Una intervenció pot ajudar algú a descansar millor sense que s’hagi demostrat que redueixi l’estada hospitalària, acceleri la recuperació, eviti el deliri o permeti disminuir medicació. Aquests beneficis clínics no s’han de donar per fets.
Les intervencions, de més globals a més específiques
1. Paquets multicomponent i menys interrupcions evitables
L’estratègia més coherent és reservar una franja nocturna protegida i revisar què es pot agrupar o traslladar, sempre amb autorització clínica. Pot incloure mesures de confort i control del dolor, reducció de converses i llum, agrupació de cures no urgents, revisió dels horaris de medicació i analítiques, i preferències del pacient.
L’assaig aleatoritzat per clústers WEsleep, amb 291 pacients de plantes mèdiques, va combinar formació, revisió d’horaris, oferta de taps i antifaços i una ronda nocturna centrada en el son. Va millorar la qualitat subjectiva, però no va mostrar diferències significatives en quantitat de son, deliri o mortalitat. La implementació, a més, va ser incompleta. És una lliçó útil: un paquet pot ajudar sense resoldre tot el problema.
Cap protocol ha d’ajornar una observació neurològica, una medicació crítica, una analítica urgent o una actuació que el pacient necessiti.
2. Reduir soroll i llum; oferir taps i antifaços
Actuar sobre la font —portes, converses, carros, pics sonors o llum directa— beneficia tota la unitat. Els taps i els antifaços poden completar aquesta estratègia. Una revisió de 229 estudis va trobar resultats favorables per a diverses mesures, inclosa la combinació de taps i antifaços, però la certesa variava de moderada a molt baixa.
Han de ser opcionals, còmodes i fàcils de retirar. No són adequats si dificulten la comunicació, generen angoixa o desorientació, interfereixen amb l’observació o impedeixen sentir indicacions rellevants. La solució tampoc és deixar l’habitació completament fosca: una llum de cortesia ben dirigida pot ser necessària per orientar-se i prevenir caigudes.
3. Música i tècniques de relaxació
La música suau, escollida o acceptada pel pacient, pot facilitar la desconnexió abans de dormir. Una metaanàlisi de deu assaigs va observar una millora de la qualitat percebuda del son, però amb molta heterogeneïtat i gairebé sense mesures objectives.
Cal oferir-la a volum baix, durant un temps limitat i sense substituir la comunicació amb l’equip. La respiració pausada o la relaxació muscular també poden ser útils per a algunes persones, però no resolen dolor, dispnea, deliri ni altres causes clíniques d’insomni. Una llista de reproducció no és musicoteràpia; aquest terme correspon a una intervenció conduïda per un professional qualificat.
4. Llum diürna, activitat i mobilització adaptada
Obrir persianes al matí, afavorir la llum diürna i reduir la llum nocturna ajuden a marcar el contrast entre dia i nit. Una revisió d’intervencions lumíniques en pacients hospitalitzats descriu senyals favorables, però amb protocols i poblacions molt heterogenis.
Seure, conversar i mobilitzar-se durant el dia —quan la situació clínica ho permet— també reforça la rutina diürna. No obstant això, la mobilitat no és una «teràpia del son» universal: en cas de fragilitat o risc de caiguda, cal adaptar-la i supervisar-la.
5. Soroll blanc i aromes: opcions, no primera línia universal
Els sons continus poden emmascarar pics per a algunes persones. Una revisió de 2025 va reunir set assaigs amb 496 adults hospitalitzats i va trobar senyals favorables, però tanta heterogeneïtat que no va poder fer una metaanàlisi. El volum ha de ser baix i no ha d’ocultar mai les alarmes ni dificultar la comunicació.
L’aromateràpia també apareix en alguns estudis, però les preparacions i els resultats varien. En entorns compartits cal valorar preferències, asma o sensibilitat respiratòria, nàusees, al·lèrgies, exposició d’altres persones i polítiques del centre. No és una opció universal ni ha de precedir el tractament del dolor o la reducció del soroll i les interrupcions.
El límit sempre és la seguretat clínica
El son forma part de la cura, però no pot competir amb ella. En pacients amb risc de deliri, l’orientació, el control del dolor, la hidratació, les ulleres o els audiòfons i la mobilitat són tan importants com una nit tranquil·la. Les recomanacions NICE sobre deliri inclouen higiene del son dins un abordatge multicomponent, no com un tractament aïllat.
En persones amb apnea obstructiva del son, l’ambient tranquil no substitueix la CPAP/PAP, el suport respiratori ni el monitoratge indicat. Un bon programa comença amb una pregunta senzilla —«què t’ha impedit dormir?»— i mesura son percebut, interrupcions, acceptabilitat i incidències de seguretat.
NeumaCare defensa pilots sensorials graduals, supervisats i compatibles amb els protocols del centre. Si el teu centre vol explorar-ne un, parlem-ne.
Preguntes freqüents
Quina intervenció té més evidència?
No hi ha un únic guanyador. Un punt de partida raonable és un paquet personalitzat que combini menys interrupcions evitables, confort, control de soroll i llum i opcions acceptades pel pacient.
Els taps i l’antifaç són segurs per a tothom?
No. Poden ajudar, però han de ser voluntaris i fàcils de retirar. Cal evitar-los o revisar-ne l’ús si provoquen angoixa, desorientació o interfereixen amb la comunicació i l’observació clínica.
Dormir millor prevé el deliri?
No es pot assegurar. El son és una peça d’un abordatge multicomponent, però l’evidència actual no demostra que aquestes mesures, aïlladament, evitin el deliri.
Es poden suprimir durant la nit els controls de constants vitals o la medicació?
Només l’equip clínic pot decidir-ho. Es poden revisar i agrupar les actuacions no urgents; les cures, el monitoratge i els tractaments necessaris s’han de mantenir.
Fonts i lectura científica
- Acharya R et al. (2024). Non-pharmacological interventions to improve sleep quality and quantity for hospitalized adult patients. BJS Open.
- Burger P et al. (2023). How to improve inpatient sleep in regular care wards. Acute Medicine.
- de Gans CJ et al. (2025). The effects of sleep improving interventions in medical hospital wards: the WEsleep study. European Journal of Internal Medicine.
- Jespersen KV, Hansen MH, Vuust P. (2023). The effect of music on sleep in hospitalized patients. Sleep Health.
- Lindskov FO, Iversen HK, West AS. (2022). Clinical outcomes of light therapy in hospitalized patients. Chronobiology International.
- Khandelwal K, Anyim A, Shu S. (2025). Impact and efficacy of sound machine on sleep in hospitalized adults. Sleep Medicine: X.
- Matsuura Y et al. (2026). Effects of non-pharmacological interventions on sleep in patients with critical illness. Scientific Reports.
- Shih CY et al. (2022). Comparative efficacy of nonpharmacological interventions on sleep quality in people who are critically ill. International Journal of Nursing Studies.
- National Institute for Health and Care Excellence. Delirium: prevention, diagnosis and management. NICE CG103.
- Society of Critical Care Medicine. PADIS guidelines.
