El poder invisible de les olors: què diu la ciència sobre l'aromateràpia als hospitals?
Una olor pot despertar un record, generar calma o resultar profundament molesta. Però pot tenir també un paper en la cura de les persones hospitalitzades? Revisem què sabem sobre aromateràpia, ansietat, descans i seguretat clínica.
El que no veiem també condiciona com ens sentim
Un hospital està ple d'estímuls. Alguns són inevitables: alarmes, llum artificial, converses i olors de productes de neteja. Per a una persona ingressada, aquests elements poden intensificar una sensació de vulnerabilitat que no sempre queda reflectida a la història clínica.
És el que a NeumaCare anomenem el patiment invisible del pacient: aquell malestar emocional i ambiental que acompanya la malaltia i que també mereix atenció.
En aquest context, la pregunta és pertinent: es poden utilitzar estímuls olfactius de manera controlada per millorar l'experiència hospitalària?
Què és exactament l'aromateràpia?
L'aromateràpia és una pràctica complementària que utilitza olis essencials d'origen vegetal, habitualment mitjançant inhalació o aplicació cutània diluïda. En aquest article ens centrem en l'aromateràpia inhalada, especialment rellevant quan parlem d'entorns assistencials. National Center for Complementary and Integrative Health (NCCIH).
L'olfacte manté connexions amb xarxes cerebrals implicades en la memòria i l'emoció. Això ajuda a explicar per què una aroma familiar pot evocar sensacions intenses. Però aquesta connexió biològica, per si sola, no demostra cap benefici terapèutic. Per valorar-lo, hem de mirar els assajos clínics.
Què diu la ciència? Tres àmbits prometedors
1. Ansietat i estrès: els resultats són esperançadors, però heterogenis
Una revisió sistemàtica publicada a Complementary Therapies in Clinical Practice (2023) va incloure 76 estudis clínics, amb 6.539 participants, sobre aromateràpia inhalada per a l'estrès i l'ansietat en entorns clínics. Aproximadament el 70% dels estudis van comunicar algun resultat favorable després de la intervenció.
És una dada interessant, però no significa que «l'aromateràpia funcioni en el 70% dels pacients»: és el percentatge d'estudis amb resultats positius, i els protocols, els olis i les mesures utilitzades eren molt diferents.
Dada clau: 76 estudis i 6.539 participants; resultats prometedors, però sense un protocol universalment validat. Font: Complementary Therapies in Clinical Practice.
2. Qualitat del son: possible benefici en pacients crítics
Una revisió sistemàtica de 2023 sobre pacients de cures intensives va reunir 26 estudis i 2.176 participants. Els investigadors van concloure que l'aromateràpia podria reduir l'ansietat i millorar el son.
Ara bé, van qualificar la certesa de l'evidència com a baixa per a l'ansietat i molt baixa per al son. La major part dels estudis presentaven risc de biaix, i els resultats no sempre coincidien.
Dada clau: 26 estudis i 2.176 pacients a UCI; certesa de l'evidència baixa per a l'ansietat i molt baixa per al son. Font: Intensive and Critical Care Nursing.
Així doncs, la conclusió responsable és que hi ha una hipòtesi clínica interessant, no una eficàcia establerta per a tots els pacients.
3. Nàusees postoperatòries: resultats encara incerts
L'aromateràpia també s'ha estudiat després de la cirurgia. Una revisió Cochrane de 2018 va analitzar 16 estudis amb 1.036 participants.
En conjunt, no es va demostrar clarament una disminució de la intensitat de les nàusees respecte del placebo. Alguns estudis suggerien menys necessitat de medicació antiemètica de rescat, però la certesa d'aquest resultat era baixa.
Per tant, no seria rigorós presentar l'aromateràpia com a tractament demostrat de les nàusees postoperatòries, ni com a alternativa als fàrmacs indicats.
Què sabem
- Una part important dels estudis sobre aromateràpia inhalada en entorns clínics comunica algun resultat favorable sobre l'estrès i l'ansietat.
- En pacients de cures intensives, l'aromateràpia podria reduir l'ansietat i millorar el son.
- Que una substància sigui d'origen vegetal no vol dir que sigui innòcua.
Què no sabem encara
- Quin protocol funciona: els olis, les dosis i les mesures dels estudis són molt diferents.
- Si el benefici sobre el son és consistent: la certesa de l'evidència és molt baixa.
- Si redueix la intensitat de les nàusees postoperatòries respecte del placebo.
- Si pot substituir els tractaments mèdics indicats: no hi ha evidència suficient.
Quines olors s'han estudiat més?
La lavanda, la rosa i algunes aromes cítriques es troben entre les més investigades en estudis sobre estrès i ansietat. No obstant això, no existeix una aroma universalment relaxant: les preferències, els records personals, la intensitat de l'estímul i la situació clínica condicionen l'experiència.
Una olor agradable per a una persona pot ser desagradable per a una altra. En un hospital, personalitzar també significa saber quan no utilitzar cap aroma.
Aromateràpia a l'hospital: la seguretat va primer
Que una substància sigui d'origen vegetal no vol dir que sigui innòcua. Les fragàncies poden resultar molestes o desencadenar símptomes en persones sensibles; cal especial prudència davant l'asma, les al·lèrgies, la sensibilitat olfactiva, les nàusees o determinades condicions respiratòries.
Abans d'introduir una intervenció olfactiva en un centre sanitari, cal considerar com a mínim:
- Consentiment i preferències: oferir l'experiència, mai imposar-la.
- Valoració clínica: identificar contraindicacions i sensibilitats individuals.
- Control ambiental: limitar la difusió a l'espai previst i evitar exposar altres pacients o professionals involuntàriament.
- Intensitat i durada: utilitzar protocols prudents i supervisats, sense assumir que «més aroma» és millor.
- Higiene i operativa: revisar compatibilitat amb els protocols de ventilació, control d'infeccions i seguretat del centre.
El NCCIH recorda que les aplicacions de l'aromateràpia continuen requerint més investigació rigorosa. En l'entorn hospitalari, qualsevol proposta s'ha de validar abans d'implantar-la de manera generalitzada.
Del perfum ambiental a una experiència sensorial conscient
El futur de les intervencions olfactives no hauria de consistir a perfumar habitacions indiscriminadament, sinó a explorar experiències sensorials contextuals, personalitzades i controlables.
És aquí on pren sentit una visió més àmplia: combinar so, llum i olor per respondre al moment assistencial, a les preferències del pacient i a les necessitats de l'equip clínic. Sobre el so, pots llegir què diu la recerca sobre els beneficis de la música en pacients hospitalitzats.
A NeumaCare treballem per convertir l'entorn hospitalari en una variable activa de cura, mitjançant tecnologia sensorial i sistemes d'intel·ligència ambiental. L'objectiu és contribuir al benestar dels pacients amb intervencions no farmacològiques que siguin mesurables, segures i validades en contextos reals.
La qüestió no és si una olor pot curar una malaltia, sinó si un entorn millor dissenyat pot ajudar les persones a viure millor el procés de cura.
Preguntes freqüents sobre aromateràpia hospitalària
L'aromateràpia redueix l'ansietat dels pacients?
Alguns estudis mostren reduccions de l'ansietat percebuda, però els resultats són variables i la certesa científica no és uniforme. És una intervenció complementària, no un tractament substitutiu.
L'aromateràpia pot ajudar a dormir millor a l'hospital?
Hi ha resultats preliminars favorables, incloent estudis en unitats de cures intensives, però encara no es pot afirmar que funcioni de manera consistent en tots els pacients.
Quina és la millor aroma per relaxar-se?
No n'hi ha cap de universal. La lavanda és una de les més estudiades, però la resposta depèn de les preferències, el context clínic i la tolerància individual.
És segur utilitzar difusors d'aromes en un hospital?
No s'han d'introduir sense avaluació clínica, tècnica i de control ambiental. La difusió compartida pot exposar involuntàriament altres persones i no és equivalent a una intervenció individual controlada.
L'aromateràpia pot substituir els medicaments per l'ansietat o l'insomni?
No. Actualment no hi ha evidència suficient per recomanar-la com a substitut general dels tractaments mèdics indicats.
Bibliografia científica
- Hedigan F, Sheridan H, Sasse A. (2023). Benefit of inhalation aromatherapy as a complementary treatment for stress and anxiety in a clinical setting – A systematic review. Complementary Therapies in Clinical Practice, 52, 101750. https://doi.org/10.1016/j.ctcp.2023.101750.
- Tan JXJ, Cai JS, Ignacio J. (2023). Effectiveness of aromatherapy on anxiety and sleep quality among adult patients admitted into intensive care units: A systematic review. Intensive and Critical Care Nursing, 76, 103396. https://doi.org/10.1016/j.iccn.2023.103396.
- Hines S, Steels E, Chang A, Gibbons K. (2018). Aromatherapy for treatment of postoperative nausea and vomiting. Cochrane Database of Systematic Reviews, CD007598. https://doi.org/10.1002/14651858.CD007598.pub3.
- National Center for Complementary and Integrative Health (NCCIH). Aromatherapy. https://www.nccih.nih.gov/health/aromatherapy.
