Pot la música curar? La ciència darrere de la musicoteràpia als hospitals
La música pot fer molt més que acompanyar-nos. La recerca suggereix que determinades intervencions musicals poden ajudar a reduir l'ansietat, alleujar el dolor i afavorir el descans de les persones hospitalitzades. Però, què diu exactament l'evidència científica?
Quan l'hospital també genera malestar
Una persona hospitalitzada no només conviu amb una malaltia. També pot experimentar sorolls, interrupcions del descans, incertesa i sensació de pèrdua de control. Són elements que contribueixen al que a NeumaCare anomenem el patiment invisible del pacient.
La pregunta és inevitable: i si l'entorn hospitalari, a més d'acollir la cura, també pogués ajudar a cuidar?
Entre les intervencions no farmacològiques estudiades, la música destaca per la seva accessibilitat i pel creixent interès científic sobre els seus possibles beneficis.
Musicoteràpia i música terapèutica: no són el mateix
La musicoteràpia és una intervenció professional basada en l'ús terapèutic de la música dins d'un procés conduït per professionals qualificats. Pot incloure escolta, interpretació, improvisació o altres experiències musicals.
En canvi, una intervenció musical pot consistir a escoltar música seleccionada abans d'una operació o durant un període de descans, sense que necessàriament hi intervingui un musicoterapeuta.
La distinció importa: quan un estudi analitza la música gravada, no significa automàticament que hagi estudiat musicoteràpia professional. Pots aprofundir en el concepte a la World Federation of Music Therapy.
Què diu la ciència? Tres beneficis prometedors
1. Menys ansietat abans d'una operació
Una revisió Cochrane sobre música i ansietat preoperatòria va incloure 26 assajos clínics i 2.051 participants. En comparació amb l'atenció estàndard, els pacients que escoltaven música van presentar una reducció mitjana addicional de 5,72 punts a l'escala d'ansietat STAI-S.
El resultat és encoratjador, però cal contextualitzar-lo: diversos estudis tenien risc de biaix, i una menor puntuació d'ansietat no implica que la música substitueixi la sedació o altres tractaments quan són necessaris.
Dada clau: 26 assajos, 2.051 participants i una reducció mitjana addicional de 5,72 punts a l'STAI-S. Font: Cochrane.
2. Un possible complement per alleujar el dolor
Les intervencions musicals també s'han avaluat durant procediments i en el període perioperatori. Una revisió sistemàtica publicada el 2024 a JMIR mHealth and uHealth va identificar 21 assajos clínics sobre intervencions musicals assistides per tecnologia: 9 van comunicar reduccions de l'ansietat i 7 van informar de resultats favorables sobre el dolor.
Aquests resultats no volen dir que totes les intervencions siguin eficaces, ni que la música pugui reemplaçar els analgèsics. Suggereixen que pot formar part d'un abordatge complementari centrat en l'experiència del pacient.
3. Un descans hospitalari potencialment millor
Dormir en un hospital pot ser difícil. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi a Sleep Health (2023) va reunir 10 estudis i 726 pacients hospitalitzats. Les intervencions musicals van millorar la qualitat subjectiva del son respecte de l'atenció habitual.
En molts dels estudis, els pacients escoltaven música suau durant uns 30 minuts al vespre. Tot i això, només un estudi va utilitzar polisomnografia, de manera que l'evidència sobre canvis objectius del son continua sent limitada.
Dada clau: 10 estudis i 726 pacients; millora del son percebut, però encara poca evidència amb mesures objectives. Font: Sleep Health.
Per què la música ens pot fer sentir millor?
La música mobilitza processos vinculats a l'emoció, l'atenció, la memòria i la recompensa. Pot aportar una sensació de familiaritat, desviar l'atenció d'estímuls desagradables i afavorir moments de calma.
Però no existeix una melodia universalment relaxant. El que ajuda una persona pot incomodar-ne una altra. Per això, la preferència individual, el volum, el moment i el context assistencial són elements essencials.
La qüestió no és simplement posar música: és escollir una experiència sonora adequada per a cada persona i situació.
De posar música a dissenyar entorns que cuiden
La tecnologia facilita noves maneres d'oferir música en hospitals. A la revisió de JMIR de 2024, 13 dels 21 estudis permetien als participants seleccionar la música, una dada que reforça l'interès per incorporar les preferències personals al disseny d'aquestes intervencions.
El pas següent podria ser integrar les experiències sonores dins d'una estratègia ambiental més àmplia: adaptar-les al descans nocturn, a l'ansietat abans d'un procediment o a altres necessitats de benestar. Caldrà validar clínicament si aquesta personalització automatitzada ofereix beneficis addicionals davant les aproximacions convencionals.
Què no podem afirmar encara?
El conjunt de l'evidència és prometedor, però heterogeni. Els estudis utilitzen poblacions, durades, tipus de música i instruments d'avaluació diferents. Sovint els resultats es basen en percepcions subjectives.
Reduir l'ansietat no és el mateix que demostrar menys estades hospitalàries, menys medicació o una recuperació clínica més ràpida. Aquestes hipòtesis requereixen recerca específica.
A més, qualsevol intervenció sonora ha de respectar la voluntat del pacient, evitar volums molestos i no interferir en la comunicació ni amb les cures.
Cap a una nova manera d'entendre la cura
Si el so influeix en com ens sentim, l'ambient hospitalari difícilment pot considerar-se un simple teló de fons.
A NeumaCare treballem per transformar l'entorn en una variable activa de cura, combinant llum, so i estímuls olfactius en experiències sensorials adaptades al context assistencial. La nostra visió és avançar cap a entorns cada vegada més intel·ligents i proactius, sempre amb la validació clínica i l'experiència del pacient al centre.
Perquè cuidar no és només tractar la malaltia. També és tenir present com se sent la persona mentre l'està vivint.
Preguntes freqüents
La musicoteràpia pot reduir l'ansietat hospitalària?
Les revisions científiques suggereixen que les intervencions musicals poden disminuir l'ansietat en alguns contextos, especialment abans de procediments quirúrgics. Els efectes poden variar segons la persona i el protocol.
Escoltar música ajuda a dormir a l'hospital?
Una metaanàlisi de 10 estudis va identificar millores en la qualitat percebuda del son. Es necessiten més mesures objectives i estudis de qualitat.
Quina música és més adequada per relaxar-se?
No hi ha una única resposta. Importen les preferències personals, el volum, el moment i la situació clínica.
La música pot substituir els fàrmacs?
No de manera general. Pot ser una intervenció complementària, però no substitueix els tractaments clínicament indicats.
Referències científiques
- Bradt J, Dileo C, Shim M. Music interventions for preoperative anxiety. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2013. DOI: 10.1002/14651858.CD006908.pub2. Resum Cochrane en castellà.
- Jespersen KV, Hansen MH, Vuust P. The effect of music on sleep in hospitalized patients: A systematic review and meta-analysis. Sleep Health. 2023;9(4):441–448. DOI: 10.1016/j.sleh.2023.03.004. PubMed.
- Park S, Lee S, Howard S, Yi J. Technology-Based Music Interventions to Reduce Anxiety and Pain Among Patients Undergoing Surgery or Procedures: Systematic Review of the Literature. JMIR mHealth and uHealth. 2024;12:e48802. DOI: 10.2196/48802. Text complet.
